GenTMB

Ha ocupat el càrrec de director financer de Soc Mobilitat SA i de la concessionària del tram 2 i 4 de la L9 de Metro, tot i que bona part de la seva carrera professional l'ha desenvolupat a ACSA, on va ocupar diversos càrrecs, tots de primer ordre. 

Recentment s'ha complert el primer any de la seva incorporació. Quin balanç en fa? 

La veritat és que molt positiu, tot i que les circumstàncies que ens ha tocat viure no m'han permès tenir gaire contacte amb els companys i amb el meu equip. Sento que formo part d'una empresa molt gran, i amb molta feina per fer. Provenia d'empreses on els projectes eren molt marcats i condicionats per un únic negoci, per contra a TMB tenim una diversitat d'àmbits que et permeten desenvolupar-te de forma global.  

La seva trajectòria professional ha estat totalment lligada a l'obra pública i a la mobilitat. És un senyal de la seva vocació de servei?

Inicialment no hi pensava, però evidentment amb el temps vas prenent consciència del sector en què et trobes i és motivador pensar que pots treballar en benefici dels altres. Si bé és cert que la meva contribució no és la mateixa que la d'un company que està a primera línia, en contacte amb el client, m'agrada molt formar part d'un projecte capdavanter de mobilitat com és el de TMB.

El seu pas per la concessionària de la L9 i per Soc Mobilitat li va permetre conèixer de prop TMB. Ha canviat la seva percepció de la companyia?  

Sincerament, molt! Des de fora es té una visió una mica crítica amb TMB, com una empresa molt gran que va al seu ritme sense tenir gaire en compte l'entorn. Però un cop dins, i després d'un any, m’adono que en l'àmbit de la mobilitat som els que la liderem, que acabem estirant el carro i que hi som per al que faci falta, i des de fora això de vegades no es valora ni ens adonem de l'enorme feina que hi ha darrere de la facilitat que tenim per desplaçar-nos en transport públic. Des de dins veig un grup de professionals que estimen molt la companyia, motivats, que coneixen molt bé la seva feina i que resolen els problemes, potser no amb l'agilitat d'altres empreses, però la mida de l'organització i l'impacte que té qualsevol de les decisions que es prenen requereixen el seu temps.     

L'àrea que vostè gestiona s'encarrega, entre altres qüestions,  del seguiment pressupostari. Quin impacte ha tingut  la crisi de la Covid en el pressupost de la companyia? 

El 2020 era un any que va començar amb xifres de rècord: al gener i al febrer vam transportar més persones que mai abans. Al març, amb l'arribada de la Covid i del confinament, els viatgers van disminuir dràsticament. Entre el confinament, el teletreball, els ERTO... les necessitats de mobilitat van reduir-se de forma notable, i tot plegat,  aquesta situació, amb anades i tornades, s'ha anat allargant durant tot l'any. A poc a poc la situació s'ha anat reconduint, i treballem amb l'objectiu de tancar el 2021 amb un nombre de viatgers proper al 80% dels que teníem abans de la Covid, i estimant que la recuperació total arribarà el 2022. 

Com es preveu eixugar l'endeutament que s'ha generat? 

Des de l'inici de la crisi, amb caràcter mensual informàvem a l'ATM de tots els impactes provocats per la Covid, que havien de servir per fer el càlculs de les pertinents compensacions. Una part d'aquests impactes han estat coberts per les compensacions dels fons autonòmics, i encara falta per cobrar una part dels fons locals (totes dues compensacions provenen de l'Estat). Aquestes compensacions permeten recuperar parcialment els impactes de la Covid-19. A això cal sumar-hi l'importantíssim esforç que hem fet a TMB per reduir la despesa i replanificar inversions per a exercicis futurs, i aquestes gestions han estat cabdals per superar aquesta situació. S'està treballant al 2021 en la mateixa línia. 

S'estan complint els compromisos pressupostaris recollits al contracte programa 2018-2020? 

Sí, totes les parts implicades i que participen en el contracte programa han complert les seves obligacions, i juntament amb les compensacions que comentàvem anteriorment, això ens ha permès millorar les nostres expectatives  respecte a l'escenari que se'ns havia obert el març de l'any passat.  

En quin punt es troba la confecció del nou contracte programa entre l'ATM i TMB?

Doncs l'estem negociant i l'objectiu és que aquest marc econòmic, que començaria el 2021, sigui per quatre anys, fugint de fórmules anuals, ja que això ens permetria poder planificar millor les inversions i ser molt més eficients. 

La gestió de la qualitat i del medi ambient també és dins de les seves responsabilitats. Quins són els principals projectes en què estan treballant?

• Sistema de Gestió Transversal i Integrat: únic sistema de gestió amb visió del procés.
• Elaboració d'un Quadre de comandament Integral de TMB 
• Energia, petjada CO2 i qualitat de l’aire
• Incorporació de criteris ambientals en les compres i contractacions.
• Gestió de l'aigua i prevenció de la contaminació de sòls.
• Compliment de normativa.

I en l’àmbit de la planificació del servei?

• Ajustos a la Nova Xarxa de Bus i de la resta de línies per millorar-ne l'eficiència.
• Col·laboració en els projectes d’obtenció de matrius origen - destí.
• Col·laboració en la determinació de la càrrega i ocupació de bus i metro.
• Actualització dels models de Metro i Bus per analitzar la variació de la mobilitat en l'escenari 2025 incloent-hi les previsions del PDM.
• Anàlisi de la intermodalitat i de les propostes de Park and Ride previstes per les administracions.
• T-Mobilitat.

La seva arribada a la companyia va suposar un canvi en el sistema de reporting de TMB, que ha passat dels informes de gestió a la memòria de sostenibilitat. Per què es va fer aquest canvi? 

Aquest canvi obeeix a la publicació de la llei 11/2018, de 28 de desembre, en matèria d'informació no financera i diversitat que ampliava legislació prèvia. Cal recordar que tota la informació de caràcter no financer (principals actuacions realitzades durant l’any en els àmbits mediambientals, socials i relatius al personal de la societat, els drets humans, la lluita contra la corrupció i el suborn i sobre la relació de l’empresa amb la societat, com els proveïdors i ciutadans, seguint els principis de precisió, equilibri, claredat, comparabilitat, fiabilitat i puntualitat) s'ha de recollir a l'Informe de Gestió. Tot plegat suposa un nou impuls a la Responsabilitat Corporativa, per promoure i destacar, cada vegada més, la importància dins de les empreses de tots aquells aspectes de naturalesa no financera però amb impacte en el desenvolupament del negoci.