GenTMB

Jacobo Kalitovics és llicenciat en màquines navals per la Universitat de La Laguna, diplomat en alta direcció d'empreses per l'Instituto Internacional Bravo Murillo i ha realitzat formació complementària a la IE Business School. Nascut a Tenerife, té més de 20 anys d'experiència en el món del transport de viatgers. L'any 1997 es va incorporar a Transportes Interurbanos de Tenerife (TITSA), on ha ocupat diversos càrrecs, fins al 2013 que va assumir-ne la direcció. 

Es va incorporar al mes d’abril, en ple confinament. Com va ser aquesta arribada en un moment tan crític?

Va ser una incorporació una mica complicada, ja que a finals de març em van diagnosticar Covid, de manera que estava passant la malaltia i alhora deixant la meva antiga empresa i incorporant-me a TMB. Passats uns dies vaig prendre consciència del nivell de professionalitat i involucració de les persones en aquesta empresa, en què en un entorn tan canviant i tan disruptiu, com d'un dia per l'altre, es prenien mesures, es canviaven criteris o es feia l'esforç a les nits per preparar els busos per sortir l'endemà. La veritat és que em va sorprendre moltíssim el nivell dels treballadors i treballadores de TB.

Com a màxim responsable de TITSA havia participat en trobades sectorials i de benchmarking amb TMB. Com ha canviat la seva percepció de la companyia, ara que en forma part?

Coneixia la cara externa de l'empresa, la imatge que aporten d'alta professionalitat i de ser una de les empreses més importants del sector del transport a Espanya, però una vegada entres a formar part d'aquesta gran família, amb una gran il·lusió, en comences a conèixer la complexitat. A TITSA tenia un equip de 1.800 treballadors, i ara a TB més de 4.000, amb la complexitat que això comporta, ja que no hi ha dues persones iguals, i cadascú té les seves necessitats.

Ferm defensor de la mobilitat sostenible, ha format part de la comissió executiva d’ATUC-Mobilitat sostenible. Quin paper creu que ha de jugar el transport públic a les ciutats, en els propers anys?

La mobilitat sostenible ha de ser un actor principal, a la societat i molt especialment a les nostres ciutats, i el transport públic ha de ser capaç de resoldre les necessitats de la ciutadania, i permetre així una dràstica reducció de l'ús de vehicles privats, amb la consegüent reducció dels nivells de contaminació, de soroll i d'ocupació de l'espai públic. En definitiva, la mobilitat sostenible ens ha de permetre fer de les nostres ciutats espais més sans i més habitables per a avui, sense hipotecar les necessitats de les generacions futures. És per això que TMB ja està treballant amb totes les tecnologies netes que seran determinants per a la sostenibilitat de Barcelona i els municipis de la seva àrea metropolitana.

La Covid ha fet que bona part dels usuaris hagin perdut la confiança en el transport públic. Què els diria?

Personalment, crec que hi ha molt mite i molta fake news sobre aquest tema. Els desplaçaments en transport públilc, de mitjana, impliquen 15 o 20 minuts de durada del viatge, però en un entorn on tothom du mascareta, i on el vehicle se sotmet diàriament a importants processos de neteja i desinfecció. I ens hi hem compromès a través de la certificació d'AENOR, de manera que les possibilitats de contagi són molt més petites que en qualsevol altre entorn en què ens puguem moure.

Poc després de la seva arribada es va produir un dels canvis organitzatius més profunds de TB, amb un important rejoveniment de l’estructura de comandament.  Què n’espera, del seu nou equip?

La primera cosa que vaig dir al meu equip és que volia treballar amb ells braç a braç; per a mi les persones són el més important. Quan vam començar el procés de disseny del nou equip ho vam fer sempre pensant en les persones i fins i tot vam fer un procés selectiu per trobar els millors professionals que volguessin i sabessin treballar orientats totalment cap a les persones. L'empresa la conformen les persones, no al revés. Estic segur que hem triat un equip que està molt unit, des de la directora d'operacions fins a tots els directors de CON, i on tothom té clara la línia de treball, que és d'orientació màxima cap a les persones.

El confinament va fer aturar el procés de negociació del conveni col·lectiu. Recentment s’ha reprès, tot i que la situació econòmica de l’empresa ha canviat força. Com afronta aquest important repte?

Amb l'ambició d'aconseguir les millors condicions de treball per als treballadors i treballadores de TB, però conscient que tant la situació actual com una important baixada en les validacions i amb el marc del sector públic establert a través de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, que ens permet un creixement i un marge de la negociació, de manera que partim d'unes limitacions de topalls màximes. Crec que tots els que ens asseiem a la taula ho coneixem i ho entenem, i hi estem treballant.

La xarxa de TB ha viscut en el darrers anys importants canvis amb la jerarquització en línies d’altes prestacions, línies convencionals, i línies de proximitat. Quins han de ser els propers passos per fer del bus un servei més eficient? 

Després de tot l'esforç que s'ha fet a la xarxa, un repte molt important i sobre el qual hem de treballar és millorar la velocitat comercial. Durant els mesos de confinament la nostra velocitat comercial va ser afavorida, però ara, amb l'increment de l'ús del vehicle particular, ens està condicionant molt la nostra operació. Per això estem redactant un estudi de les línies, en què caracteritzem entre 12 i 20 paràmetres diferents en cada línia, punt de millora. Ho fem totalment coordinats amb l'Ajuntament, i treballarem per a la millora de qualsevol d'aquests aspectes que poden influir en la millora de la velocitat comercial.

Es plantegen projectes com la segregació de carrils?

Sí, de fet durant tota l'època de la Covid s'han implementat més carrils bus. Aviat s'activaran més carrils dobles, i el desenvolupament de la preferència semafòrica, que era un vell projecte. També treballarem sobre l'ample de via i per millorar el servei del cotxe fotomultes, perquè tenim una ocupació excessiva dels carrils bus per vehicles particulars.

I quina creu que ha de ser la velocitat comercial objectiu? 

Actualment estem entorn als 11 km/h de velocitat comercial i l'objectiu seria arribar, com a mínim, entre 13-15 km/h.

Serveis com el bus a la demanda, el proper bus en temps real, la compra del bitllet senzill, el wifi embarcat, entre molts altres, han arribat per quedar-se. És la tecnologia el soci estratègic per prestar un millor servei?

Sí, totalment. Fins i tot per a bé o per a mal, tot aquest entorn disruptiu al qual ens hem vist abocats totes les empreses de transport ha fet que els processos s'accelerin. Tot el desenvolupament de projectes que estem fent i que ja s'ha adjudicat, com el del pagament amb targeta de crèdit i dèbit embarcat. Doncs tot això, en altres circumstàncies, hauria anat més lent. Ara s'ha fet que s'acceleri tot el desenvolupament i el foment de l'app. Tota aquesta part i tot el tema d'altres aspectes tecnològics que també hem treballat s'accelerarà els propers anys.

En el propers anys TMB disposarà del CON més verd de tot Europa. Ens podria fer cinc cèntims d’aquest projecte? 

Des del punt de vista d'una infraestructura estem parlant d'una cotxera que se situarà com de les més grans d'Europa, amb una operació de 600 vehicles, i això comportarà un canvi totalment radical en la mentalitat de l'explotació, d'aquest CON, i d'aspectes propis de la digitalització, de processos de presa de servei, de tota la gestió administrativa, que avui dia es fa de forma manual. De tot això ja se n'està fent tota una reflexió, de la digitalizació de tots aquests processos. I com a infraestructura, es tracta d'una infraestructura en què s'optimitzaran tots els recursos energètics, des de la instal·lació d'una planta fotovoltaica fins a sistemes de generació de vapor per subministrar a la cotxera la calefacció, en tots els aspectes d'aïllament per minimitzar la despesa energètica i millorar l'eficiència. Tot això s'ha incorporat al projecte perquè ens qualifiquin amb la denominació Green, que significa que es tractarà d'un edifici eficientment energètic.

A banda del nou CON de Zona Franca, quins són els projectes que ocupen els primers fulls de la seva agenda?

La veritat és que n'hi ha molts, però tots els que estan relacionats amb les persones tenen màxima prioritat. Hem de créixer molt en la qualitat de la formació, tant del personal de la companyia com del de nova incorporació. També en l'optimització de processos de treball amb la nova tecnologia de digitalització de processos en els tallers i automatitzacions. La introducció dels vehicles d'hidrogen i elèctrics crea un repte importantíssim per al material mòbil, perquè fins ara, quan un vehicle arribava a la cotxera i havíem de fer-hi el manteniment, teníem tota la nit. Ara, quan el vehicle arribi a la cotxera, haurà d'estar carregant-se. També des del punt de vista de l'operació, de la formació, del desenvolupament de la xarxa, d'optimització de recursos, de millora de la velocitat comercial, del servei a la demanda i de la introducció de noves tecnologies a bord amb el tema de la videovigilància. Per a nosaltres, és cabdal millorar la seguretat a bord i la renovació de la flota amb un pla ambiciós d'electrificació. Cal destacar que aquest any es compren els deu últims microbusos dièsel, i que a partir d'ara tots els vehicles nous seran híbrids, d'hidrogen i elèctrics.

L'absentisme segueix sent un dels principals problemes socials de la companyia. Quines accions té previst fer per millorar-ne els índexs?

Estem treballant en el desenvolupament d'un pla d'absentisme en què haurem de participar-hi tots de forma activa. En aquest pla es recolliran mesures, com el nou centre d'atenció mèdica de la companyia, que permetrà agilitzar proves diagnòstiques a aquelles persones que estiguin de baixa, una anàlisi exhaustiva de tot l'entorn del lloc de treball on s'identifiquin possibles riscos i accions per eliminar-los.

Tot i que en aquests gairebé set mesos ja ha tingut l'oportunitat de conèixer alguns dels professionals de bus, què li agradaria dir-los a tots els treballadors i treballadores de TB?

Doncs que intentaré coneixe'ls a tots. Em caracteritzo per ser una persona propera i així ho he dit a tots els treballadors amb els quals he coincidit, prop de 400 persones, en les sessions de formació CAP. Per als que encara no hi he coincidit, m'agradaria que sabessin que la meva porta sempre estarà oberta, molt especialment per a aquelles persones amb iniciativa, també per als que tinguin algun problema, amb predisposició per reflexionar conjuntament i buscar solucions.