GenTMB

Si bé és cert que poden descriure el comportament habitual en la infància, hi ha evidències científiques que el TDAH és un trastorn del funcionament cerebral. Aquest trastorn es caracteritza per un excés d'activitat motriu, impulsivitat i defecte d'atenció. Afecta entre un 5 i un 10% de les persones, és més freqüent en la infància i es troba més en nens que en nenes. 

Actualment disposem de la informació necessària per fer un diagnòstic i tractament que pot millorar molt la vida de les persones que pateixen TDAH i de les del seu entorn. Si no es diagnostica i es tracta, les repercussions a llarg termini poden ser molt negatives, entre les quals hi ha el fracàs escolar, les conductes de risc o la inestabilitat laboral i familiar. 

El tractament més efectiu que s'ha demostrat en el TDAH combina un tractament farmacològic i un tractament psicoeducatiu del nen i la família, que és fonamental. Quan els pares comprenen que el nen no és un mal educat, sinó que té veritables dificultats per comportar-se com la resta de nens, el poden ajudar d'una manera molt més eficaç.

Pautes per posar en pràctica a casa

Si el teu fill o filla ha estat diagnosticat amb hiperactivitat, pren nota d'alguns aspectes pràctics que et poden ajudar al maneig d'aquest trastorn a casa: 

• Crea rutines: hi ha d'haver unes normes familiars clares i explícites. El seu entorn i la dinàmica de treball han de ser ordenats. 
• Evita la confrontació. L'enfrontament, el to elevat i la desqualificació generen malestar, oposició, ressentiment i deteriorament de les relacions personals. No has de lluitar amb el nen. És recomanable que utilitzis un to de veu natural, controlat i pausat. Explica-li amb claredat les conseqüències de no complir la norma, deixa'l escollir, però mai el posis en un carreró sense sortida. 
• Utilitza recompenses i càstigs immediats. Han de ser penalitzacions concretes i senzilles (no veure el programa que està a punt de començar, no poder prendre unes postres especials...). El teu fill ha de conèixer prèviament la conseqüència de no obeir. Evita, en la mesura que sigui possible o només per a casos especials, els regals materials. El reconeixement verbal o els petits beneficis són el més adequat.
• Reforça les conductes desitjables i expressa els seus aspectes positius. Un nen no millorarà mai només amb crítiques. Pot ser útil posar per escrit en un lloc visible el que espereu d'ell, com les activitats setmanals, els horaris i les obligacions. Funciona bé tenir un rellotge gran d'agulles a la vista que li permeti saber clarament el moment en què s'espera que faci les activitats. Recorda que els nens amb TDAH tenen inflexibilitat i manca de noció del temps. Si està gaudint de la seva activitat preferida, evita que l'abandoni bruscament per obeir-te. Utilitza el contacte directe: mira'l als ulls quan li comuniquis qualsevol consigna i ajuda't del contacte físic per reconèixer-li el bon comportament.
• En situacions límit, quan el teu fill desobeeixi una norma que coneix o faci una rebequeria, s'ofusqui i exigeixi que es compleixin les seves demandes, procura no cridar ni perdre el control, perquè estaràs reforçant aquesta conducta. Utilitza l'anomenat “temps fora” retirant la teva atenció i enviant-lo a un lloc avorrit durant un temps curt fins que s'hagi calmat. Quan la situació s'hagi controlat, no insisteixis en el conflicte. No hauràs reforçat la seva actitud, li hauràs ofert un temps de reflexió i, el més important, hauràs evitat un enfrontament.

Pots consultar més pautes per ajudar el nen amb hiperactivitat a casa.

Aquest és un text adaptat de la plataforma infermeravirtual.com