GenTMB

Un guapíssim actor de cinema et diu que vagis a veure la seva última pel·lícula; va a l’autobús, passa davant teu i s’allunya...  La vida pot ser del color que tu vulguis, et diu el lema d’una coneguda marca de xiclet que exhibeix un nou producte que no és precisament de color rosa, sinó groc... i marxa aquest pensament amunt, sobre rodes, les d’un autobús de TMB, mentre un altre que baixa recomana la lectura d’un nou llibre d’una coneguda editorial. Els anuncis poden moure’s a sobre dels vehicles, cobrir tota una ruta, ser vistos per milers d’ulls cada dia; els autobusos són, doncs, una plataforma molt bona per vehicular (i mai millor dit) productes. Poden ser, així, anuncis gegants en moviment.

Fa 140 anys del naixement de la relació entre publicitat i transports. Enrere en el temps queden les primeres cessions d’espais per a publicitat, primer als tramvies i més tard als autobusos, simples cartells de paper emmarcats als laterals dels vehicles. Ara els anuncis són làmines de vinil de grans dimensions amb estampació digital, enormes superfícies de pel·lícula adhesiva que poden embolcallar el vehicle de forma integral.

Entre quatre i sis hores de feina per cotxe

Però com es fa per cobrir un autobús amb aquests megaadhesius? Instal·lar un anunci embolcallant completament un bus és un procés que porta temps, entre quatre i sis hores per vehicle. Hi ha una tasca prèvia, la dels dissenyadors, que a l'hora de crear l'anunci han de treballar sobre una plantilla del vinil que portarà el bus. Aquest s’imprimeix en tintes resistents a l’aigua i l’erosió sobre PVC sensible a la pressió, de manera que es crea un adhesiu enorme, però amb una pega que es desfà fàcilment perquè la superfície del vehicle no es faci malbé al retirar-lo un cop passada la campanya publicitària.

Per a la instal·lació del vinil a l’autobús són necessàries dues o tres persones. Es fa de nit, a les cotxeres. Es comença per la part superior del vehicle. Es col·loca el rotllo de vinil al llarg de l’amplada del bus pel costat i es va desenrotllant a la vegada que es fa pressió amb una eina de plàstic dur. La pressió allibera petites boles de pega en el vinil que s’enganxen a la xapa. Es repeteix la mateixa operació a cada una de les cares del bus fins a deixar-lo completament cobert. Després es talla amb cura el vinil al voltant de les finestres, portes, respiradors, sortides d’emergència i altres elements característics de l’autobús. Quan una part de finestres o portes ha d’anar coberta, el vinil utilitzat és especial, del tipus microperforat, conegut com de visió per un costat (“one way vision”), o de gran transparència. Un cop passada l’acció, l’operació inversa, treure els vinils dels vehicles, també es fa a la cotxera. Per retirar-lo cal estirar amb força, com si volguéssim pelar el vehicle. El vinil retirat es porta posteriorment des de les cotxeres fins al punt verd per seguir un tractament reglamentat de reciclatge.

Dues setmanes per campanya, de mitjana

Actualment, els suports publicitaris de la flota d’autobusos de TMB són gestionats per una empresa en exclusiva, en virtut d'un contracte. Algunes campanyes, com la de Turisme d’Andorra, la de la imatge que encapçala la informació, són un exemple d’utilització del suport aprofitant al màxim els espais, amb formes irregulars per fer més vistosa la publicitat. No tots els anuncis embolcallen completament el bus; alguns només en cobreixen un dels costats i la part de darrere. La durada mitjana de les accions publicitàries és de dues setmanes, i la mitjana de contractació està en sis autobusos per campanya. No obstant, hi ha marques i esdeveniments que motiven una acció de gran impacte; per exemple, amb motiu de la celebració de la Copa del Rei de bàsquet a Barcelona, una coneguda marca de cerveses va contractar 35 autobusos integrals com a suport publicitari sobre rodes.

Pel que fa al contingut dels anuncis, amb l’objectiu de preservar el bon ús i el prestigi dels suports publicitaris que gestionen, l'exclusivista analitza individualment cada proposta de campanya. Així, no només es rebutgen les que incompleixen la normativa general publicitària i l’ordenament jurídic vigent, sinó també la publicitat de missatges ideològics o sobre creences individuals, que busquen exclusivament provocar el debat social i el ressò mediàtic.

Aquesta publicitat és una font d’ingressos que retornen al sistema per ajudar al manteniment de la xarxa de transport i, per tant, pot ser considerada com un benefici col·lectiu. Les marques opten majoritàriament pels autobusos de TMB com a plataforma; així ho corroboren les dades: l’any 2011 es va tancar amb 607 campanyes, amb un total de 10.704 autobusos vinilats. Segons l’EGM (Estudi General de Mitjans), més d’11.000 persones veuen cada dia l'anunci en un bus, mentre que només 7.800 veuen tanques i cartells.