GenTMB

Els cadeners eren tramvies de via ampla i es coneixien popularment amb aquest sobrenom perquè el fre de mà que tenien era dels anomenats de cadena, tot i que alguns disposaven també de fre elèctric per a casos d’emergència.

Aquests tramvies, els primers elèctrics que van circular per Barcelona, van ser fabricats entre els anys 1898 i 1901 per les fàbriques Girona i Carde y Escoriaza, i es van numerar de l’1 al 124. Aquesta és la versió oficial que ha prevalgut fins ara i que recull el registre de material mòbil de l’empresa tramviaire. Per construir-los s’utilitzà material de l’empresa J. G. Brill, i l’empresa Dick, Kerr & Co actuà com a contractista en el procés global. En aquest sentit, s’ha localitzat la comanda feta a aquella companyia, el 10 de setembre de 1897, de 85 trucks o cotxes tipus 21 E. Cal suposar que els trucks restants foren objecte d’altres comandes de les quals no tenim dades ara per ara.

Eren 124 o 125 unitats?

No obstant això, fa un cert temps va aparèixer una fotografia que trastocava un xic la situació. Es tractava de la imatge d’un cadener a la línia de Gràcia amb l’inequívoc número 125. Hi havia, per tant, 125 unitats? La imatge ens ofereix, sense cap mena de dubte, el número 125. Per tant, aquest cotxe va existir. 

Un altre document, aliè en aquest cas a l’empresa tramviària, concorda amb aquesta numeració. Efectivament, a l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona hi ha un anuari de registre estadístic corresponent al 1902, que ens ofereix dades del material mòbil, entre d’altres, de la companyia dita Anònima, és a dir la Barcelona Tramways Co. Ltd. La xifra és reveladora: la suma de cotxes en servei —115— i dels que estan en reserva —10— ofereix un total de 125 unitats. Sembla clar, doncs, que  es tracta de 125 cadeners i que l’atzar ha fet que disposem de la foto de l’últim d’aquests vehicles.

La hipòtesi del canvi de número

Què va succeir amb aquest últim tramvia de la sèrie? Vist que el sistema de numeració del  moment consistia a atorgar els números de forma correlativa, sense deixar buits entremig,  cal plantejar-se la hipòtesi del canvi de número. Una raó a considerar pel fet  que, entre 1899 i 1901, quatre tramvies —el 36, el 58 i dos més no identificats— van resultar seriosament avariats per accident o a causa d’incendi. Substituí, per tant, el 125 el cotxe 36 o qualsevol dels altres que van ser donats de baixa a l’inventari? Si va ser així, la companyia disposava de nou d’una sèrie completa i homogènia de tramvies, components ara de la sèrie 1-124. Som conscients, però, que aquesta possibilitat no és més que una hipòtesi. En tot cas, el cadener 125 desaparegué ràpidament de les llistes i aquest número fou assignat a un vehicle d’una nova sèrie que entrà en servei posteriorment, la de les jardineres.

Recapitulem. Primer, entre 1899 i 1901 entraren en servei els 125 cotxes tipus cadener.  Segon, als voltants del 1901 i a causa de la destrucció total d’un cotxe, el 125 adopta el número del desaparegut i el seu queda, doncs, vacant. Tercer, la companyia posa en servei vuit jardineres, numerades a partir del darrer número en vigor, constitutives de la sèrie 125-132.  No és possible, per ara, confirmar res més que alguns dels punts exposats. Per tant, cal esperar que l’aparició de nova documentació permeti confirmar o desmentir la situació que hem detallat. El que sí que ha quedat clar, i hi posem èmfasi, és que els tramvies tipus cadener van ser 125 i no pas 124 com fins ara s’havia cregut.