GenTMB

La prolongació de la línia 3 de metro del gener del 1975, que va ser el resultat dels acords de finançament entre el Ministeri d'Obres Públiques i l'Ajuntament de Barcelona, tenia una longitud de 3.119 metres i disposava de set estacions: Zona Universitària, Palau Reial, Maria Cristina, Les Corts, Plaça del Centre, Roma Estació Renfe (avui Sants Estació) i Tarragona.

La cerimònia oficial de posada en servei de les noves estacions va ser presidida pel ministre Antonio Valdés González-Roldán, i es va emmarcar en els actes commemoratius del cinquantenari del metro de Barcelona.

El mateix any, al mes de juliol, els llavors prínceps d'Espanya, Joan Carles i Sofia, inaugurarien l'altre tram en obres de la línia 3, amb les estacions de Tarragona, Parlament (avui Poble Sec) i Paral•lel (abans Poble Sec), i es connectaven d'aquesta manera les dues parts. Fins a aquell moment, el tram Zona Universitària – Tarragona va funcionar com un ramal aïllat que enllaçava amb la resta de la xarxa a través de la línia 5 a Sants Estació.

Una part d'una nova línia 6 de metro

Un altre aspecte curiós és que la part superior d'aquest tram inaugurat, concretament el que connecta des de Zona Universitària fins a l'estació de Maria Cristina, havia estat projectada i adjudicada originàriament com la primera secció de una nova línia, la línia 6, que havia d'arribar fins al Besòs. Aquesta línia no es va arribar a fer mai i la secció es va afegir definitivament a la línia 3, de la qual s'abandonaria l'inicial projecte de circumval•lació.

Igualment, i malgrat aquestes prolongacions de la xarxa de metro, la línia 3 encara estava dividida en dos trams i calia fer un transbordament a l'estació de Paral•lel per poder continuar el trajecte des de Zona Universitària fins a Lesseps, i viceversa. Aquest fet era conseqüència del diferent sistema d'alimentació elèctrica del tram més modern, motiu pel qual la línia es dividia en dues parts, l'antiga (Lesseps - Paral•lel), anomenada línia 3, i la nova (Zona Universitària – Paral•lel), anomenada línia 3B.

Les dues parts de la línia no van quedar definitivament unificades fins a mitjans de l'any 1982, gràcies a la instal•lació d'un nou sistema de presa de corrent que permetia fer el recorregut sense interrupció.