GenTMB

Durant el 2011 s’ha produït el creixement més gran en la història de les xarxes de metro automàtiques, amb 119 quilòmetres inaugurats en un any. Aquesta dada, com es desprèn del darrer informe de l’Observatori de Metros Automàtics de la Unió Internacional de Transports Públics (UITP),  demostra que l’automatització s’ha consolidat com una alternativa real per a les xarxes de metro de tot el món.

En l’actualitat, 25 ciutats disposen de metros automàtics, amb un total de 41 línies, 588 quilòmetres i 585 estacions. De les 25 ciutats que en tenen, 13 disposen de més d’una línia automàtica: Barcelona, Pusan, Copenhaguen, Dubai, Kobe, Lilla, Nuremberg, París, Singapur, Taipei, Tòquio, Tolosa de Llenguadoc i Vancouver.

Més capacitat i seguretat

Una característica clau de les línies automàtiques és la seguretat, així com la possibilitat d’incrementar la capacitat de transport. En aquest sentit, moltes línies convencionals que en aquests moments funcionen al límit de la seva capacitat veuen en l’automatització una solució per millorar el servei amb les màximes garanties de seguretat.

El 2008 Nuremberg va completar el primer projecte de conversió, però el 2011 la línia 1 de París ha demostrat que és possible convertir una línia de gran demanda sense interrompre el servei. Tenint en compte el bons resultats de la línia 14, automàtica d'origen, la companyia de transports parisenca, la RATP, va decidir automatitzar la línia 1, la més concorreguda del metro de París, que transporta 725.000 passatgers cada dia. La seva automatització íntegra permetrà respondre a les variacions de càrrega i adequar de manera gairebé instantània l’oferta a la demanda.

Ara París ja és un referent per a moltes línies convencionals que estan al límit de la seva capacitat i que veuen en l’automatització una alternativa de millora. Segurament aquest serà un dels principals motius per a la conversió de les línies de metro en el futur. En aquest sentit també destaca la trajectòria de Barcelona, on TMB, a banda de les línies 9 i 10, també està adquirint experiència en projectes innovadors com el de conversió de la línia 11.

La flexibilitat com un element clau cap a l’eficiència

Les línies automàtiques permeten augmentar la capacitat de transport gràcies a la possibilitat de circulació amb freqüències més curtes i una millora en la flexibilitat operativa per poder adaptar l’oferta a la demanda real. De fet, és aquesta flexibilitat la que permet afegir trens en punts determinats de la xarxa en el moment que es consideri oportú i necessari.

També cal destacar que no només es tracta d’adequar l’oferta a la demanda en les hores punta del servei. En les grans ciutats es poden generar necessitats puntuals d’augmentar la capacitat de transport que difícilment es poden cobrir amb les línies convencionals, però sí amb les línies automàtiques. Estaríem parlant en aquest cas d’esdeveniments ciutadans o esportius amb puntes atípiques de demanda.  

Aquesta adaptació en temps real entre oferta i demanda també és un factor determinant per avaluar la viabilitat de les línies automàtiques, ja que ofereix la possibilitat de garantir un bon servei de transport amb costos econòmics menors.

L’Observatori de Metros Automàtics de la UITP

Per abordar qüestions clau sobre les xarxes automàtiques es va celebrar a començaments de març el tercer seminari sobre línies de metro automàtiques organitzat per l’Observatori de Metros Automàtics de la UITP a la ciutat de París, amb motiu de la conversió de la L1 de la RATP, un dels reptes més destacats assolits fins ara en automatització de metro.

L’Observatori és un cos permanent de la UITP encarregat de difondre i compartir el coneixement actual i rellevant sobre les línies automàtiques. Està format pels  operadors més destacats d’aquest sector a nivell mundial, liderats per TMB.

La línia 1 del metro de París

•  17 km
•  25 estacions
•  En funcionament des del 1900 (112 anys d’antiguitat)
•  Portes d’andana
•  Rodes pneumàtiques
•  2a línia automàtica de París
•  725.000 passatgers/dia