Divendres, 22 de febrer de 2019

Vanessa, AAC de la L2 i campiona de kick-boxing

 

Imatge de la guanyadora / Pep Herrero

Vanessa, AAC de la L2 i campiona de kick-boxing

APASSIONADA “Necessito sentir aquesta sensació única de quan puges al ring” MOTIVADA “Aquest títol en motiva a seguir endavant amb molta més força”

Àngels Rodríguez / 30.11.15 - 16:42h

Vanessa Muñoz Galisteo és agent d’atenció al client de la línia 2 del metro des de l’any 2004, any en què va entrar a TMB. El dissabte 7 de novembre la Vanessa es va proclamar campiona de kick-boxing de Catalunya.

-Il·lusionada? Què vas sentir en el moment de guanyar el combat?

- Molt contenta pel que hem aconseguit, és un premi a la feina feta. Cada combat, cada vegada que pujo al ring, és una victòria. M’ha costat molt de temps, esforç i dedicació fins a arribar al dia d’avui. Aconseguir aquest títol em motiva a tirar endavant encara amb més força.

- Aquest és un esport i un món molt masculí. No et diuen que estàs boja per dedicar-te a això?

- Sí que m’ho diuen sovint, i tant. Però és més per la duresa d’aquest esport que per l’ambient masculí en si mateix. A això ja hi estic més que acostumada.

- Saps que a TMB tenim els dos campions de Catalunya, tu en categoria femenina i el Laureano Expósito, conductor de bus, en categoria masculina?

- Sí que ho sé, sí. El Laureano és un gran lluitador a qui admiro moltíssim i una gran persona. En aquesta última vetllada hem tingut l’oportunitat de coincidir en el mateix ring.

- Com vas començar a practicar kick-boxing?

- Ja fa molts anys, d’això, uns vint. Sempre m’havien cridat l’atenció els esports de contacte. El meu germà practicava taekwondo, i com a defensa em semblava molt útil. Vaig decidir provar una classe de kick-boxing, i m’hi vaig enganxar. Al cap de poc temps vaig començar a competir, i com que els resultats eren bons, cada vegada hi estava més entusiasmada. Fins que ho vaig haver de deixar a causa d’una lesió i de certs problemes personals.

- I per què vas decidir tornar a practicar-ho?

- És una cosa que tenia pensada fa molt de temps. Quan sents passió per alguna cosa, sempre perdura al teu interior. Un cop vaig tenir la meva filla petita ja vaig decidir que era hora de recuperar la meva vida, ja que els embarassos, la lactància, etc., m’havien fer perdre completament la forma física i qualsevol contacte amb l’esport. El que mai havia pensat és que tornaria a competir. Però el que era entrenar-me per estar en forma es va convertir en entrenar-me per competir. Necessitava tornar a sentir aquesta sensació única de quan puges al ring. M’ha costat uns quatre anys tornar a estar a un nivell adequat. Moltes hores de dedicació, dieta estricta i sacrificar altres coses.

- Què destacaries d’aquest esport?

- Aquest esport és un dels més durs que conec. T’exigeix una gran forma física, ja que has d’enfortir tota la musculatura, tant per pegar com per encaixar els cops. Resistència pulmonar, elasticitat, etc. És molt complet i molt complex alhora, i, per descomptat, requereix capacitat mental de concentració. És un esport completament d’estímuls. Has de tenir una capacitat de reacció quasi immediata, no tens temps per pensar, els reflexos són molt importants.

- Treballes d’AAC a la L2 del metro i ets mare de dues criatures. Com es compagina tot això?

- És força difícil estant tota sola a càrrec dels nens. Però també els agrada aquest esport i el practiquen amb mi, de manera que això em facilita molt les coses, perquè anem a entrenar-nos tots tres. He de sacrificar moltes coses, no tinc temps per a la televisió, ni descansos, però tampoc em sap greu, perquè ho faig de gust.

- Has guanyat més títols a part del campionat de Catalunya?

- Fa anys, en la meva etapa esportiva anterior, vaig participar en bastants tornejos de semicontacte. Vaig ser campiona de Catalunya i d’Espanya, i també vaig estar en algun campionat a nivell europeu.

- A part del kick-boxing, practiques algun altre esport?

- M’agrada qualsevol mena d’esport en general. Però l’única cosa que faig a part del kick-boxing és crossfit com a complement, per millorar la condició física. Esporàdicament, algun diumenge surto en bici o a córrer.

- Quants dies i quantes hores a la setmana t’entrenes?

- Com a rutina m’entreno entre setmana de dilluns a divendres un mínim d’una hora i mitja. Quan em preparo per a un combat intento allargar-ho un parell de dies fins a dues hores i mitja i també m’entreno els dissabtes.

- Fas alguna alimentació especial?

- Sí, això és primordial. Has de seguir una bona alimentació, que t’aporti tots els nutrients bàsics per rendir al màxim. Menjo de tot el que el meu cos necessita, però sense consumir greixos, ni sucres. El que en podríem dir una dieta neta. És una mica avorrit de vegades, però necessari. A més, per lluitar es pacta un pes amb el contrincant, i això fa que tinguem aquest tema molt controlat.

- Quin és el teu millor ganxo?

- No tinc cap cop especial. Sí que és cert que sempre he tingut més facilitat a l’hora de fer puntades de peu, però amb l’edat em noto molt més consolidada amb tot el treball de boxa.

- Quin és o quins són els propers reptes?

- El meu objectiu principal és seguir entrenant-me al màxim, ja que això és el que realment m’apassiona i em diverteix, el que em fa sentir bé. Esportivament, a la meva edat ja puc aspirar a poca cosa. Combatre tant com pugui i, si m’ofereixen disputar algun títol, com aquesta vegada, encantada. I el que tinc pensat així de fa poc, i que estic intentant dur a terme, és provar sort en la boxa. Ampliar el ventall de possibilitats i modalitats, per poder pujar al ring. Tinc molt bones sensacions i em trobo en un bon moment, de manera que espero que podré donar guerra durant un llarg període de temps.

- En l’actualitat cada vegada més dones opten, a l’hora de fer esport i estar en forma, per practicar defensa personal i d’aquesta manera aconseguir fer activitat física i saber defensar-se davant d’un atac. Com ho veus?

- La veritat és que està bastant de moda, i em sembla perfecte. Hi ha moltes noies que decideixen iniciar-se en aquests esports, ja sigui per defensa o per fer manteniment. És cert que costa entrar en un gimnàs on tot són homes, et fa sentir cohibida, però la realitat és que ens tenen molt de respecte. Jo no he tingut mai problemes per aquest tema, he crescut en aquest ambient i m’hi he sentit com un més. No hi ha cap tipus de diferència a l’hora d’entrenar-se, allí som tots iguals, cadascú ha de potenciar i millorar les seves habilitats. Vull destacar que a moltes dones els aniria molt bé practicar aquest esport, ja que les ajudaria a reforçar l’autoestima i la confiança en elles mateixes, i a més obtindrien certa seguretat, cosa que en aquests moments ens convé molt.
 

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Conceptes
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB