GenTMB

El mes de maig del 2023 va arribar a les meves mans una convocatòria de càsting per a un rodatge previst al barri de Torre Baró. Tan inusual cita era per a la pel·lícula El 47, una cinta d’època basada en una història real que va succeir el 1978 a l’extraradi nord de Barcelona, encabit a l’actual districte de Nou Barris, on vaig néixer i on visc. 

Agradant-me el cinema com m’agrada, em vaig sentir fortament atreta per l’anunci. Vaig pensar que allò seria un fet extraordinari. Li vaig portar a la meva filla, estudiant llavors de batxillerat artístic, i em va dir que l’acompanyés a inscriure-s’hi. Com que la convocatòria era àmplia i demanaven molts perfils, preferiblement veïns, vaig decidir apuntar-m’hi jo també. 

Era l’última tarda del càsting al centre cívic de Torre Baró. Un full per a les dades personals, fotografies de mig cos i de mans, i ja està. Van passar les setmanes i tot va quedar en l’anècdota d’haver fet el pas. Però una tarda de juny, quan ja no hi comptàvem, va sonar el mòbil: era la directora de càsting. M’havien triat per formar part del grup de viatgers de l’autobús segrestat. 

Transport públic i lluites veïnals

Com a empleada de TMB, amb molts anys dedicats a la comunicació, coneixia la història del famós segrest de l’autobús a mans de Manuel Vital, treballador de Transports de Barcelona d’origen extremeny i veí de Torre Baró, que havia arribat a Barcelona el 1947 com tants altres joves en busca d’un futur. Barcelona està plena d’històries de lluita veïnal que van transformar la ciutat i van fer possible la Barcelona dels barris. 

Iniciar-me en l’experiència de la figuració amb una història sobre el transport públic, dedicant-me professionalment al sector i sent-ne usuària habitual, em va semblar un regal del destí. 

A les 7 del matí el set de Montcada i Reixac bullia d’activitat, arribaven els figurants i l’equip de perruqueria, maquillatge i vestuari ens anaven transformant un a un en els viatgers del bus. Convertida en una senyora de l’època, i després d’esmorzar amb tothom que hi treballaria aquell dia, s’iniciava l’aventura sota la direcció del cineasta Marcel Barrena. 

Tràiler: 

Mentre Eduard Fernández rodava com a protagonista, acompanyat aquell dia pels actors Carlos Cuevas, Francesc Ferrer i Mireia Rey, entre altres, començava la meva principal tasca: esperar. Sí, el que més fa un figurant és esperar i esperar el moment d’entrar en acció a les ordres del coordinador de figuració. 

Figuració d’època

Els moments de participar van ser, per a mi, molt estimulants. Em vaig imaginar com una urbanita usuària del 47, com seria, què faria, fins que un dia es va trobar sorpresa per la rebel·lió del Manuel Vital. 

A bord del vehicle, figuràvem a ple estiu amb les nostres robes d’un altre temps, teles gruixudes, mitges, melenes i cabells amb volum, sempre supervisats pels responsables de continuïtat per garantir en cada presa la coherència de les nostres posicions, aspecte i objectes d’attrezzo. Durant els dies del rodatge vaig compartir moltes hores amb persones (personatges!) que ara encara recordo per la seva caracterització.

Aviat vaig comprendre que havia estat molt afortunada de formar part d’un grup reduït de figuració, a diferència de la participació en massa en escenes on apareix molta més gent. De fet, després d’aquest dia em van convocar a dos rodatges més al centre de Barcelona amb la mateixa caracterització, que havia estat recollida en fotografies per l’equip tècnic.

Al marge de les decisions del muntatge (aparèixer o no al film), em quedo per sempre amb l’experiència. I també amb el gust d’haver format part, una miqueta, de la màgia i l’art del cinema.