GenTMB

No estiguis trista, que jo segueixo el meu camí. Primer tenia compassió pels que havien passat el mateix tràngol, després por del desconegut, i ara que veig el final del trànsit, només puc riure de felicitat. Em sento tan tranquil, tan ple de joia que no puc recordar les penes ni mals que deixo enrere. Sé que no em vols deixar marxar, però jo estaré bé, molt millor que en aquest món. Molts noms em vénen al cap en aquests moments, però només d'aquells que m'han aportat pau d'esperit i m'han donat bons consells. Ja no tinc records per qui em va ferir, ni tan sols puc pensar en tot el que no vaig fer com cal. Ara vull ser amic de tothom, no importen els motius pels quals m'hagis acompanyat. Ja m'he penedit del que podia haver fet d'una altra manera i ara només m'emporto la saviesa de la vida. No guardaré cap rancúnia, no conec res més que el perdó. Vull tenir molts, molts amics.

Sé que és difícil el que et demano, però ara deixa'm anar, la teva escalfor encara em reté aquí. Sí, això està passant, no busquis explicacions, no hi ha pas perquès. Quan paris tan sols un segon d'estrènyer la meva mà, emprendré el meu viatge que tot just comença. Mentre em recordis durant moments quotidians amb petites anècdotes o romangui algú que evoqui la meva llum, jo tornaré com una suau brisa que t'envoltarà. Seguiré amb tu, no m'apagaré, tot just s'esvaeix el meu cos i el comiat és tendre. No t'esgotis enrabiada per aquest canvi humà. Accepta-ho, jo ja ho he fet i segueixo feliç com quan érem tots plegats. Però ara, deixa'm fer això sol, perquè si no, em tornen els temors. Abandona l'escepticisme, ha començat el procés i saps que no necessito seguir aquí. No hi ha culpables, si us plau, digues adéu. Sé que necessitaràs un temps, però no t'angoixis, aquests moments són bells per mi. Ho faig de bon grat, creu-me, entén que el meu tren ja arriba.

La meva energia es dissipa cap a la propera estació. Abandono tot patiment, perquè aquest viatge no fa mal. Sé que et sents perduda, però és la voluntat de la meva ànima. Reflexiona, és el millor que pots fer per ajudar-me en la meva marxa, mira amb ulls nous això que no és un comiat. Jo sóc conscient d'allà on vaig i no tinc gens de por perquè em va guiant el mateix trajecte, m'envaeix la temprança. Amb cada llàgrima teva, faig passes enrere i llavors em sento molt malament. Em desoriento intentant lluitar contra una marea que em condueix endavant. Si em quedo a la foscor, no trobo descans. Les meves forces segueixen la claror i sento que deus estar cega sense poder contemplar-la. Les teves fantasies per evitar-ho em retenen al passat. Tu cuida't, aprèn, comparteix i celebra la meva memòria, així estarem junts per sempre. Arriba el meu tren, que el teu amor no l'aturi i em permeti fluir. No t'enfadis, ara veig resolt el misteri de la vida i, amics, és ben dolç.