GenTMB

El proper dia 25 de juny coneixerem els guanyadors de la 9a edició del Concurs de Relats Online de TMB. El jurat, però, ja ens ha donat a conèixer els cinc finalistes de la categoria especial per a treballadors. Disfracitos, Jegado, Mauser, Origami i Trànsit són els cinc pseudònims amb què s'han presentat al concurs.

A la revista GenTMB els publicarem tots cinc en els propers dies, en articles separats i per ordre alfabètic del sobrenom. De moment us presentem un breu tast de cadascun dels finalistes.

Mi nombre es Jack, de Disfracitos

Otra jornada dura de trabajo se avecina. Leo la prensa mientras espero mi turno.
Nada que resaltar, hace días que no se habla de mí, ni una sola mención en la página de sucesos.
Detesto caer en el olvido, pero tengo que parar un tiempo, no puedo arriesgarme ahora.
Me buscan, pero no me encontrarán. Se ha hablado tanto, tan larga es la lista de sospechosos... desde un príncipe hasta un policía, pasando por un escritor famoso, un médico, un peluquero polaco,  y acabando en una mujer. ¡Qué equivocados están!

Regla de tres, transport públic i una vida, de Jegado

Sempre obria l'aixeta; comptava fins a vint-i-u; comprovava la temperatura de l'aigua amb els capcirons dels dits, i hi endinsava les mans fins als canells quinze segons exactament. Després, recollia la pastilla de sabó entre els palmells i els fregava amb força fins que l'escuma en cobria del tot les mans. En acabar, recomençava: fins a tres cops. L'última era bona per ensabonar-se bé la cara.  Som-hi!

Flores para Elisa, de Mauser

Durante toda su vida, Elisa siempre lo había visto todo en blanco y negro. No como metáfora o como forma de hablar. Realmente, ella era incapaz de distinguir los colores.
Su percepción, a diferencia del resto de seres humanos, se basaba en distinguir entre diversos tonos de grises. En ocasiones, algo podía ser absolutamente negro como la tinta de una estilográfica o blanco como la sábana más nívea, pero, en general, todas las prendas de ropa eran más o menos grises y todos los cielos de todos los días eran de un gris más o menos oscuro.

La majestat de la vellesa, d'Origami

Dins la meva immobilitat passatgera veig passar el temps darrere una finestra. Temps i moviment. Ombres que es belluguen amb destins diversos, temps que transcorren a diferents velocitats.
Veig passar la vida davant dels meus ulls, però tot em resulta aliè. No sé quant de temps porto asseguda en aquest vagó, ni quantes vegades han canviat els rostres que m'envolten.
Gent que entra, gent que surt.

Digues adéu, de Trànsit

No estiguis trista que jo segueixo el meu camí. Primer tenia compassió pels que havien passat el mateix tràngol, després por del desconegut i ara que veig el final del trànsit, només puc riure de felicitat. Em sento tan tranquil, tan ple de joia que no puc recordar les penes ni mals que deixo enrere. Sé que no em vols deixar marxar, però jo estaré bé, molt millor que en aquest món.

Molta sort per a tots els finalistes.