GenTMB

Els factors de risc més identificats són la raça, l'herència i l'edat, però els que estan relacionats amb l'estil de vida (tabac, alcohol, alimentació, sedentarisme i sobrepès) encara no estan clarament identificats, de manera que les recomanacions de salut sobre aquest tipus de càncer van més orientades a la detecció precoç, sempre que hi hagi algun criteri de risc.

FACTORS DE RISC

El fet de presentar algun d'aquests factors de risc no implica que una persona hagi de desenvolupar necessàriament un càncer de pròstata al llarg de la seva vida. En l'actualitat es coneixen factors que estan relacionats amb el càncer de pròstata, entre els quals destaquen:

• Raça: el càncer de pròstata presenta grans variacions d'incidència segons la zona del món. A Europa són els escandinaus els que més incidència presenten. Als països del sud com Espanya, Grècia o Itàlia, presenten una taxa de càncer de pròstata més baixa. El càncer de pròstata és més freqüent (aproximadament un 70%) en homes afroamericans que en homes blancs americans. Els homes d'ascendència asiàtica o els habitants de les illes del Pacífic tenen les taxes més baixes d'incidència i mortalitat.
• Herència: s'estima que un 10% dels casos de càncer de pròstata poden presentar un component hereditari. Diversos estudis han demostrat que els homes amb antecedents familiars de primer grau (pare, germans) de càncer de pròstata presenten un risc dues vegades superior de patir aquesta malaltia.
• Edat: el càncer de pròstata és una malaltia que, fonamentalment, afecta homes amb edat avançada. El 75% dels casos són persones majors de 65 anys.

Si bé no s'ha demostrat encara la relació exacta entre estils de vida i càncer de pròstata, evitar l'obesitat consumint diverses racions de fruita i verdura al dia i llegums, és a dir, fer una dieta rica en fibra, fer exercici, disminuir el consum d'alcohol i suprimir l'hàbit de fumar representen actituds molt aconsellables per mantenir en bones condicions la salut del nostre organisme i reduir el risc de càncer en general.

LA DETECCIÓ PRECOÇ ÉS IMPORTANT, EN AQUEST CAS AMB CERTS CRITERIS

Les proves de garbellat ens permeten detectar el càncer en etapes primerenques i abans que es mostri algun símptoma. La detecció en aquesta etapa permet prendre les mesures necessàries i tenir més probabilitats d'èxit, de manera que es garanteix un pronòstic i futur molt millor. Les recomanacions de detecció precoç en el cas de càncer de pròstata són bastant específiques. En l'actualitat, cada vegada és major l'evidència científica que relaciona el sobrediagnòstic i el sobretractament del càncer de pròstata amb la realització sistemàtica de l'antigen prostàtic específic en sang. Això es deu al fet que aproximadament un 30% dels homes de més de 50 anys presenten focus de tumor en la pròstata. No obstant això, un 97% d'aquests homes no moriran per aquest tumor, ja que ni s'estendrà localment ni es disseminarà a altres òrgans. El càncer de pròstata té una evolució lenta, i la realització de les proves de detecció primerenca ha de ser per recomanació mèdica i decisió del pacient. És per això que quan es tracta del càncer de pròstata es recomana sempre en primer lloc acudir al metge per avaluar si existeixen criteris de risc i, en aquest cas, realitzar les proves de detecció precoç necessàries.

PRESA DE DECISIONS COMPARTIDES

Una vegada que el teu metge t'expliqui en què consisteixen els possibles riscos i beneficis de les proves, podràs prendre conjuntament amb ell la decisió de dur-les a terme. 

Generalment, la seqüència de diagnòstic que l'uròleg et recomanarà serà, en primer lloc, després d'un interrogatori per saber si presentes algun símptoma relacionat amb la pròstata, la realització d'un tacte rectal i una determinació dels nivells de PSA (antigen prostàtic específic).