GenTMB

Els que hem conegut el Jesús sabem que no ens ha deixat del tot. Des de qui sap on, ens observa amb aquella cara de nen entremaliat.

Perquè el Jesús era un nen, un nen gran que estava disposat a col·laborar en les iniciatives que li proposessis. Podia ser un pallasso  o qualsevol altra cosa sempre que fos per donar una alegria als nens.

Fa molts anys que el Jesús, de manera voluntària, feia visites als nens i a col·lectius de persones amb discapacitat. A les estacions, als trens i al Centre de Control de Metro.

Qui no l’ha vist fent alguna visita amb el seu particular estil alegre i espectacular!

També participava  a les presentacions de les Jornades de Sistemes de Participació, competicions de tenis taula, esport del qual era un mestre, i altres actes.

Els que hem tingut la sort de treballar amb ell durant molts anys sentim de manera especial que ens hagi deixat tan aviat, perquè no tocava.

Tot i això, en tot aquest temps l’hem arribat a estimar, i quan estimem una persona mai la perdem, per molt lluny que se’n vagi. Dintre nostre sempre queda alguna cosa, o moltes.

Jesús, un petó del teus amics del CDIU.

Maria Luisa Lesaca
Coordinadora CDIU