Dijous, 24 d'agost de 2017

De Barcelona a Roma en bicicleta

 

De Barcelona a Roma en bicicleta

INDEPENDENT “M’ha agradat la sensació de ser el protagonista d’una petita aventura” DISCIPLINAT “He preparat la ruta a consciència, ja que és una fase il•lusionant i quasi tan excitant com el viatge mateix”

Àngels Rodríguez / 21.07.17 - 13:37h

Antonio Varela Castaño és el responsable de l’oficina del Centre de Suport a la Xarxa del Centre d’Informació de Bus i de la coordinació de Projectes d’Operacions de Bus. Va entrar a TMB fa 21 anys com a conductor de bus.

A finals del mes de maig va agafar la bicicleta per iniciar el viatge de Barcelona a Roma en bici. Una aventura en solitari d’onze dies, pedalant per Catalunya, França i Itàlia.

- Per què volies anar de Barcelona a Roma en bici? No saps que existeixen els viatges en avió o en tren ‘low cost’?
- Efectivament, si el teu objectiu és arribar a Roma com més aviat millor, no et recomano anar-hi en bici, he, he. Però en aquest cas, Roma només és una excusa, i com en el poema Viatge a Ítaca, aquí el que compta no és la destinació, sinó el viatge, i intentar disfrutar de cada minut i de cada quilòmetre.

- Com sorgeix aquesta idea?
- He tingut una doble inspiració. D’una banda, la lectura, fa un parell d’anys, d’un llibre magnífic, Vagabundo, (Rodamón), en què l’autor, Xavi Narro, explica la seva volta al món en bicicleta, 40.000 km amb sortida i arribada a la plaça de Catalunya. D’altra banda, el documental Ciao Pirla!, en què Óscar D’Aniello, cantant del grup barceloní Delafé, explica el seu viatge en bicicleta fins al poble italià de Desio, a la Llombardia, per portar-hi les cendres del seu pare. Us els recomano tots dos encara que no us agradi la bicicleta.

- Has preparat la ruta o has pedalat per instint?
- L’he preparat a consciència. La preparació de la ruta és una fase molt il•lusionant i quasi tan excitant com el viatge mateix, en què et passes hores calculant mil possibles recorreguts i somiant despert en el que et trobaràs.

- Quina ruta has seguit?
- La meva ruta eren un total d’11 etapes amb arribades. Una a Espanya, Figueres; quatre a França: Narbona, Aigüesmortes, Ais de Provença i Frejús, i sis a Itàlia: Sanremo, Gènova, Carrera, Piombino, Tarquínia i Roma. La mitjana diària era d’uns 140 km, amb una penúltima etapa de 176 km, que suposava que estava pedalant entre 6 i 9 hores al dia. En total, uns 1.550 km.

- Com t’has preparat físicament per a aquest repte?
- Combinar feina, família i preparació física no sempre és fàcil, així que acabes preparant-te com pots, més que com ho hauries de fer. He fet molt spinning (unes 10 classes a la setmana), algunes sortides llargues en bici (moltes menys de les que tocaria) i una mica de running.
Per a aquesta mena de viatges crec que és tan important la preparació mental com la física, i en aquest aspecte m’ha ajudat bastant haver corregut algunes maratons i estar acostumat a entrenar-me sol.

- Has creuat els Pirineus i els Alps. Com et recuperes de l’esforç estant en ruta?
- La part dels Pirineus pel Pertús no és gaire exigent i, pel que fa als Alps, com que anava per la banda de costa tampoc hi ha hagut elevacions massa grans, tot i que sí que hi havia pujades i baixades seguides que, quan s’acumulen, acaben resultant dures. Crec que van ser més dures les rectes interminables amb el vent en contra per la zona de la Provença.

- Què és el que més t’ha agradat d’aquesta experiència?
- La sensació de ser el protagonista d’una petita aventura. Estàs travessant un altre país i et trobes gent que va a l’escola o a treballar, que és el que tu fas normalment, però avui no és així, i tu formes part d’una altra realitat en què surts del que és convencional i intentes fer realitat els teus somnis.

- I el que menys?
- Res. Tot m’ha agradat. Fins i tot, per intentar ser positiu, crec que fins i tot he notat que els conductors estan cada vegada més conscienciats i respecten més les bicicletes, tot i que malauradament es continuen produint molts atropellaments a ciclistes.

- Has après alguna cosa?
- Moltes coses i cap. Veus altres paisatges, altres costums, altra gent, i això sempre t’enriqueix. Si la pregunta és si el viatge m’ha canviat, la resposta és no. Em sap greu prendre-li la part mística al viatge, però el que he comprovat en aquest tipus de viatges, més que utilitzar-los per pensar, em serveixen per deixar de pensar, per desconnectar de tot i preocupar-me només del pròxim revolt i del pendent del pròxim quilòmetre. Una desconnexió meravellosa que per a mi és impossible en la voràgine del dia a dia, en què tens mil coses al cap que et preocupen.

- T’has trobat amb alguna situació difícil o complicada? Explica’ns alguna anècdota.
- La veritat és que no. Si abans desmuntava la part mística del viatge, ara desmunto la part èpica. La veritat és que no et passen grans coses més enllà de petites anècdotes.
El més perillós que em va passar va ser creuar-me un ramat d’unes 200 ovelles per una carretera francesa i patir l’atac ferotge dels dos gossos pastors que el guiaven… Tot i que, en honor a la veritat, he de confessar que l’atac va ser a llepades, perquè segons sembla, malgrat la mida, encara eren cadells i tenien moltes ganes de jugar.

- Quin equipatge portes a la bicicleta?
- Poca cosa, unes alforges amb roba de carrer a una banda, uns texans, una samarreta, una jaqueta fina i unes vambes i roba de ciclisme a l’altre cantó, un culotte i un mallot de reserva, una tovallola i roba interior, i  a la part superior alguna eina/recanvi per a la bici, el necesser i unes galetes de xocolata per apujar els ànims en moments de debilitat.

- Què enyores quan estàs en ruta?
- Bàsicament me’n recordo de la família, però amb alegria, no amb melaconlia, perquè estic fent una cosa que m’agrada i sé que al cap de pocs dies els podré tornar a veure.

- L’any passat vas anar de Barcelona a Tarifa en bicicleta. Queda clar que li has trobat el gust a viatjar en bici. Quin projectes tens per ara i per al futur?
- La veritat és que li he agafat gust. I si puc, l’any que ve m’agradaria anar a Munic o Londres via París. Ja ho veurem, el que compta és tenir projectes motivadors al cap i estar il•lusionat.

- T’has plantejat la volta a Espanya, a Europa o la volta al món en bici?
- A tant no hi arribo. A més, crec que això demana unes circumstàncies i un temps de què ara mateix no disposo, però no se sap mai!

 “Els conductors estan cada vegada més conscienciats i respecten més les bicicletes, tot i que malauradament es continuen produint molts atropellaments a ciclistes

- Tu ets esportista, concretament maratonià. T’has plantejat fer algun ironman?
- He corregut 4 maratons, unes quantes mitges maratons, i també he fet alguna incursió en el triatló, però pel que fa a distància, el màxim que vaig arribar a fer va ser una Half (1,9 km nedant, 90 km en bici i 21 km corrent), però el triatló de llarga distància requereix molt de temps d’entrenament i a més al final vaig descobrir que no m’agrada gaire nedar, de manera que no val la pena fer una cosa per plaer si realment no m’agrada.

- Algun consell per si vull viatjar en bici pel món com tu?
- L’únic consell és que no t’ho rumiïs més i t’hi atreveixis. És un tipus d’aventura que està a l’abast de tothom, no cal ser un superatleta, per descomptat que jo no ho sóc!, ni cal fer la volta al món. El que és important és marcar-se reptes que siguin assumibles, això no és una Olimpíada, aquí no importen les marques, sinó la satisfacció personal. Si no som capaços de fer 150 km al dia, potser en podem fer 70 o 50, i si no ens atrevim o no podem marxar 11 dies, potser la nostra aventura ha de ser només de cap de setmana. Com deia al principi, el que compta no és la destinació, sinó el viatge.

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Servei
Bus
Conceptes
Anys

Canal TMB

Captura video

Club GENTMB

Club GenTMB