GenTMB

L'Álex Andrés Tarín va entrar a Metro l'any 1997 i actualment és tècnic especialista en seguretat ferroviària i treballa al centre de treball de Vilapicina. El Francisco Javier Campos Benítez va entrar a Transports de Barcelona l'any 1992 i és tècnic del Centre d'Informació Bus situat al CON del Triangle.

El Francisco i l'Álex fa anys que toquen junts. Tots dos han creat el grup de música country-rock Hot Saddles Band, encara que ara estan dins de la banda d'Alex T., un projecte de country basat en temes nous i versions tradicionals americanes.

─Curiós, un de Metro i un altre de TB. Quants anys fa que us coneixeu?
─Ens coneixem de fa una pila d'anys, tots dos érem comandaments, en Javier de busos i jo de metro. Va sorgir l'oportunitat de viatjar a Rotterdam a fer una col•laboració amb els transports públics de la ciutat amb motiu d'un esdeveniment futbolístic important.

─Tenen alguna cosa especial el metro i el bus perquè sonin a country?
─Ho dubto, el metro i el bus són de ciutat i el country és més rural. Amb tot, sí que és cert que els trens i els transports, en general, estan molt presents en les lletres de temàtica country, ja que es fan servir com una metàfora de la fugida cap a una nova etapa de la vida. 

─Com es va formar la banda i com vau començar a definir el vostre so i el vostre caminar per la música?
─Després d'una estada als EUA de dos anys, vaig tornar al nostre país i vaig decidir organitzar una banda de country que es va dir Back To Texas. Era l'any 1992. Des de llavors he anat d'un lloc a l'altre promocionant aquest estil musical.

El Javier s'hi va incorporar uns anys després, quan faltava poc per tocar en un gran festival a França amb més de 10.000 espectadors. Va ser el seu debut amb la banda, i des de llavors m'ha acompanyat en tots els projectes musicals; és un gran músic i una excel•lent persona.

"La música country ha d'explicar una història creïble i autèntica, és la regla més important"

─A la pàgina de presentació de la banda diu que Alex T.  va néixer musicalment a la badia de Sant Louis i va créixer escoltant els clàssics dels país i la música de les pel•lícules de l'Oest. Músics com Johnny Paycheck, Johnny Cash, Merle Haggard, Waylon Jennings, Randy Travis, entre d'altres, són les seves influències. De què parlen les lletres de les vostres composicions?
─Parlen de la vida real, d'experiències pròpies, no hi ha res inventat, tot és cert i ha passat de veritat. Una de les característiques de la música country és la seva autenticitat, per molt crua que sigui. És per això que als que estem en aquest món no ens fa gràcia el gir cap al pop que ha fet l'antiga ciutat del country per excel•lència: Nashville. No és creïble una nena o un nen de 18 anys que canta que s'ha barallat a la sortida d'un local on ha begut massa Jack Daniels, quan en la realitat ni podria entrar al local, i encara menys beure alcohol. La música country ha d'explicar una història creïble i autèntica, és la regla més important.

─En què us inspireu per compondre les vostres cançons?
─En el meu cas, en la meva pròpia vida, en les meves experiències, les bones i les dolentes, tot el que em passa és susceptible de ser convertit en cançó.

─Quina és l'etiqueta més apropiada per a la vostra música, country o rock?
─Sense cap mena de dubte: country. 

─Quin ha estat el recorregut de la banda en aquests anys?
─Amb l'antiga banda vam enregistrar un CD amb Tempo Music i se'n van vendre més de 35.000 còpies, vam anar al programa de TVE “Música sí” i ens vam convertir en la banda de country nacional més important i amb més projecció internacional, amb entrevistes en ràdios i anuncis de TV en les emissores i cadenes més importants a nivell estatal. Actualment estic portant a terme un projecte personal amb més projecció europea, ja que el country en directe en aquest país no té prou seguidors.

─Quants CDs teniu editats?
─Actualment hi ha dos treballs editats, un directe fabulós gravat en una gran discoteca de Sabadell que es va omplir de gom a gom per a l'ocasió i un CD gravat amb la discogràfica Tempo Music que es diu “Baila country en línea con Back To Texas”, del qual se'n van vendre més de 35.000 exemplars. Actualment estic en tractes per enregistrar un nou CD per fer un llançament a nivell mundial, ja que tinc la sort de tenir bons amics i grans artistes internacionals que creuen en mi i m'estan ajudant.

─L'Álex va guanyar l'any 2014 el premi al millor artista de música country concedit per l'Associació de Ball en Línia. Esperàveu aquest reconeixement?
─Doncs no, va ser una gran sorpresa. Competia amb la banda més veterana de tot el territori nacional, amb una veu americana al capdavant, i tot semblava que hauria d'esperar un any més, però finalment l'speaker va dir el meu nom i em vaig quedar glaçat... Una gran sorpresa.

─Què espereu de l'any 2016? Quins plans teniu?
─En primer lloc, enregistrar un nou treball, que sigui autèntic, no volem ser una banda catalana que intenta sonar country, sinó que volem ser una banda de country genuïna, que senzillament no va néixer als Estats Units. A més anem de la mà d'una estrella internacional reconeguda dins de la música country i nominada a 3 Grammy, Steff Nevers. Després pretenem sortir al mercat europeu, on realment saben apreciar les bandes de country, ja que tenen molta més tradició en aquest estil musical.

"Anem de la mà d’una estrella internacional reconeguda dins de la música country i nominada a 3 Grammy, Steff Nevers"

─Alex T. ha col·laborat amb artistes com Edgar WC (EUA), Billy Keeble (EUA), Patrick Glenn (EUA), Dave Jorgenson (EUA), Steff Nevers (Noruega) o John Mills Grande (EUA), entre d'altres. Amb quin artista o grup musical del panorama actual us agradaria tocar?
─Amb quasi 24 anys de carrera musical, he tingut la gran sort de compartir escenari amb grans estrelles de la música country, però per a mi seria fer realitat un somni poder coincidir amb Alan Jackson o Randy Travis pel que fa als cantants. Respecte als músics, tot just he rebut una oferta per incorporar el pedal steel guitar que tocava amb Alan Jackson per als meus concerts a Europa, i això és un honor i un plaer.

─Quina música escolteu i quina us sedueix més?
─Álex: Personalment m’agraden molts estils musicals, però el que sona m'ha de dir alguna cosa, si és buit de contingut, ho descarto immediatament. Preferentment escolto country i southern rock.

─Javi: M'agrada tot. Però sóc més del rock simfònic, he tingut sempre com a grups principals els Pink Floyd i Alan Parsons Project. També m'agraden grups d'ara que escolten els meus fills com Imagine Dragons, Muse, i, evidentment, he descobert el country, que també m’agrada bastant, però certament, al contrari que l'Àlex m'agrada més el country-rock i el country-pop.

─Què oferiu sobre l'escenari?
─Música country 100% autèntica, tradicional però ballable, un xou per a totes les edats, per ballar o escoltar, amb la força i la frescor del new country i la classe del country clàssic més contundent.

─A quina zona de la península o el continent es cou el millor country?
─Els millors grups en termes d'autenticitat, en la meva opinió, són a Catalunya, però la manca d'afició que ompli les sales de concerts està fent que sigui a Madrid on més creix l'afició al country en directe i on s'estan fent més concerts i creant més grups. Fa uns anys, a Catalunya vam ser els pioners, però actualment ens guanyen de molt. El públic català prefereix ballar line dance a assistir als concerts.

─Quines són les dates dels propers concerts de la banda Alex T.?
─El més immediat, el 16 de gener al Sada Sport Bar de Montcada i Reixach amb un format acústic, The Acustictonks: farem una bona festa.