Dimecres, 19 de febrer de 2020

Óscar Corrales, conductor de línia i campió de jiu jitsu brasiler

 

Óscar Corrales, esportista de jujutsu / Pep Herrero

Óscar Corrales, conductor de línia i campió de jiu jitsu brasiler

ENTUSIASTA “M’aporta satisfacció personal” LLUITADOR “Competeixo des del tercer mes de posar-me el quimono”

Àngels Rodríguez / 18.02.13 - 15:30h

Óscar Corrales Cáceres, conductor de línia del CON de Ponent i campió d’Europa en la disciplina de jiu jitsu brasiler nogi, va entrar a TMB com a conductor d’autobús el gener de l’any 2005 al CON de Ponent. Destaca entre els millors lluitadors catalans i europeus de la disciplina de jiu jitsu brasiler nogi ─sense quimono─, en la categoria sèniors cinturó negre. És l’únic campió d’aquest esport a tot Catalunya i a tot l’estat espanyol.

El jiu jitsu brasiler ─BJJ─ és una art marcial, un esport de combat i un sistema de defensa personal, enfocat principalment en la lluita cos a cos i a terra. Les seves tècniques inclouen: llançaments, enderrocaments, luxacions articulars, escanyaments i submissions. Consisteix bàsicament a portar un oponent a terra amb la finalitat destablir una lluita, utilitzant diferents tècniques.

“Déu va crear uns homes forts i uns altres menys, i el jiu jitsu els iguala”

─Un esport molt agressiu.
─No, no deixa de ser un esport de lluita, però ni molt menys és un esport violent. És més, és un esport que iguala tothom. Hi ha una dita: “Déu va crear uns homes forts i uns altres menys, i el jiu jitsu els iguala”.

─Què tries, cops o submissió?
─De cops no n'hi ha, no està permès, ni puntades tampoc, almenys en el vessant esportiu. Submissió significa rendició. Hi ha diverses maneres d’aconseguir-ho. Es requereixen habilitats físiques i d’estratègia. La submissió és l’objectiu del BJJ.

─Com decideixes practicar un esport d’aquestes característiques?
─Fa uns anys vaig fer un curs d’educació física. En el curs hi havia l’assignatura de jiu jitsu tradicional ─el japonès─ i em va agradar. Així és com vaig començar ara fa uns 15 anys a practicar-lo. El BJJ va venir més tard, a través d’un amic. Com que el jiu jitsu m’agradava i ho feia bé, sobretot la part de terra, el BJJ em va cridar força l’atenció, ja que tota la lluita és a terra. Només porto 12 anys fent arts marcials i això no és res en aquests esports, però el que més compta són les hores de tatami i no la data en què t’apuntes al gimnàs.

─Quina és la diferència?
─La diferència és que el japonès està menys especialitzat en terra i es permeten els cops amb control abans d’agafar el contrari per tirar-lo a terra, i la puntuació és diferent.

“El BJJ m’aporta seguretat i tranquil·litat a la feina”

─Què t’aporta el BJJ? I per a la teva feina al bus?
─M’aporta satisfacció personal. En aquest moment no entenc la meva vida sense el BJJ. No ho anteposo a la família, però no puc estar sense practicar-lo. Respecte a la meva feina, m’aporta seguretat i tranquil·litat.

─No has tingut mai la temptació de fer-li alguna clau a algun client del bus?
─Temptació directa no, ara bé, començar a preparar-me per si em donaven un cop sí, suposo que és deformació professional, però, per sort, mai s’ha donat.

─Fa molt que competeixes?
─Des del tercer mes de posar-me el quimono. Després vaig estar un any sense competir perquè em vaig trencar el colze.

─Al mes de desembre vas participar en els primers campionats europeus de BJJ (nogi, sense quimono),  en la categoria sènior de cinturons negres, i vas guanyar la  medalla d'or. No està malament. Quin és el teu currículum de premis?

─És força llarg, ja que estic competint des de l’any 2002. A títol de resum destaco el de subcampió de Catalunya de jiu jitsu de menys de 85 kg (FEJYDA) el 2002 i el 2004 i campió de Catalunya de jiu jitsu de menys de 85 kg (FEJYDA) el 2005, 2010 i 2011. Campió d’Espanya de BJJ de menys de 85 kg el 2006. Subcampió d’Europa BJJ en pes pesat, el 2008 i 2009, i campió d’Europa de BJJ en pes semipesat, i tercer a la categoria absoluta, el 2010. Campió dEuropa de BJJ en pes semipesat cinturó negre al campionat d’Europa 2012 de la IBJJF en la modalitat de nogi i plata en semipesat, i bronze en absolut cinturó negre a lOpen London de la IBJJF a la modalitat de BJJ.

I el teu currículum esportiu?
─El currículum esportiu és dins de l’àmbit militar, ja que abans de ser conductor de bus i de venir a Barcelona, era militar. Tota la meva carrera esportiva a nivell competitiu anterior al 2000 l’he fet a l’exèrcit i, de fet, el curs de monitor que t’he comentat va ser allà. Vaig guanyar diverses medalles a nivell regional en atletisme, en concret en els 400 i 200 metres, i en tir, però he participat en mitges maratons i practicat altres esports com pentatló ─nedar, tir, llançament, cursa d'obstacles i córrer.

─Què significa amb quimono o sense? Varia molt, a l’hora de practicar o de competir?
─Varia bastant. L’essència és la mateixa, però hi ha gestos tècnics que varien. En el nogi no pots agafar la roba i això canvia totalment la lluita.

“Està considerat l’esport de més progressió en les arts marcials”

─Alguna tècnica favorita?
─He anat canviant, producte de l’evolució en aquest esport. Està considerat l’esport de més progressió en les arts marcials. Des que es pengen els combats a internet estan sortint tècniques noves i les seves rèpliques. Se’l coneix com art suau. En molts fòrums es coneix com escacs humans, "human chess".

─Quant dies a la setmana entrenes? I quantes hores?
Aproximadament cinc dies a la setmana i unes 12 hores setmanals. En període de competició de 18 a 20 hores setmanals.

─Quines altres activitats o esports practiques?
─En aquest moment, al nivell que estic, és impossible practicar altres esports. Estic amb les dues modalitats de BJJ, gi i nogi.

─Fas alguna alimentació especial?
─No, però el que faig és controlar què menjo. Només quan competeixo prenc un suplement amb proteïnes i carbohidrats.

─Has utilitzat el BJJ en alguna situació de defensa?
─No. Físicament, no, però a nivell psicològic sí, et prepares per si... però es preferible ignorar els provocadors.

─Hi ha algun lluitador espanyol o català de BJJ que admiris, que vulguis destacar?
─En particular Roger Gracie. No només perquè és el més gran, sinó perquè és el més senzill, correcte i educat dels que conec en aquest esport. Si hi hagués més gent com ell, tindríem més gent practicant-lo.

─Quin és el millor lluitador de BJJ del moment?
─No és un, són dos, els germans Mendes. De tots dos destaco el Rafael.

─Amb qui t’agradaria competir?
─Amb Roger Gracie o Braulio Estima. Aquest últim té un BJJ molt semblant al meu i és un dels millors del món. Seria un plaer aprendre d’ell.

─Projectes de futur?
─Sí, estem organitzant per al proper 25 de maig, com a aportació al desenvolupament i evolució del BJJ, una competició a Castelldefels, la International BJJ Cup Ciutat de Castelldefels.

─Un consell per si decidim començar a practicar aquest esport.
─El millor consell que us puc donar és que penseu que mai ho sabreu tot d’aquest esport. Sempre estareu aprenent, i aquesta és la seva virtut.

L'Óscar amb les medalles guanyades / Pep Herrero
L'Óscar amb les medalles guanyades / Pep Herrero
L'Óscar lluitant al tatami / Pep Herrero
L'Óscar lluitant al tatami / Pep Herrero
L'Óscar lluitant al gimnàs / Pep Herrero
L'Óscar lluitant al gimnàs / Pep Herrero
Óscar Corrales, esportista de jiu jitsu / Pep Herrero
Óscar Corrales, esportista de jiu jitsu / Pep Herrero

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Conceptes
Anys

GenTMBapp

Club GENTMB

Club GenTMB