Dissabte, 21 d'octubre de 2017

Sergio López, coordinador d'intervenció i 'handler'

 

Sergi López / Pep Herrero

Sergio López, coordinador d'intervenció i 'handler'

ENTUSIASTA "És un hobby molt social i em va enganxar, de manera que vaig passar de fer quatre exposicions pels voltants de Catalunya a acabar sortint gairebé un cop al mes a Itàlia, anar a mundials"  PACIENT "Per començar a ser handler es precisa paciència, les victòries, les fites i el reconeixement ja arribarà desprès"

Àngels Rodríguez / 11.10.17 - 11:11h

Sergio López Royo va entrar a TMB el desembre del 2003, és coordinador d'intervenció des de l'any 2009 i treballa al departament d'intervenció de la unitat de seguretat i protecció civil de Metro. El Sergio té l'afició d’entrenar gossos per a campionats.

—Segons internet, un handler és la persona que ha d'aconseguir que el seu gos triomfi a la passarel·la i per això ha de ser un bon estilista, psicòleg i entrenador caní. No sembla que sigui fàcil entrenar un gos per a campionat.  

—No ho és. Si bé depèn sempre del gos, i de com de ràpid aprèn, de quant trigues tu mateix a fer-te'l teu i a saber com camuflar els defectes morfològics que tingui, basant-te en el fet que no existeix el gos perfecte respecte al seu estàndard. 

És més fàcil treballar amb gossos que amb persones?

—És diferent. A un gos, fent-li festes, carícies o donant-li un premi (menjar) ja el tens content i motivat, i ja està disposat a tornar a treballar per fer-ho bé, perquè sap que després vindrà el joc o la llaminadura. Amb les persones normalment no disposem o no són suficients les eines que tens per motivar-les, de vegades el copet a l’esquena funciona i de vegades no fa efecte, amb un gos sempre té l’efecte que es vol.

Què és un handler?

—Un handler per definició és qui porta el gos, qui el maneja, però en l'àmbit de les exposicions és qui s'encarrega de tenir a punt el gos per sortir al ring on serà jutjat per un especialista. Això vol dir que si el gos necessita perruqueria, el handler se n'encarrega, li ha de donar menjar, tenir-lo a l'habitació de l'hotel, treure’l a passejar, etc. Passa a ser l'amo del gos amb tot el que comporta, tenint-ne molta cura, perquè el gos no és seu i li han pagat un servei.   

Quants gossos tens?

—Ara mateix sis.

De quina raça són?

—Cinc cane corso italians i un pastor australià. 

Com vas començar a entrenar gossos?

—Sempre m'han agradat els gossos i la raça cane corso en especial. Vaig decidir comprar-ne un mascle i vaig anar a parar per a mi a una de les millors criadores del món. A partir d’aquí, vaig començar a anar a exposicions amb ella i vaig veure que tot i que no guanyava m’agradava, era un hobby molt social i em va enganxar, de manera que vaig passar de fer quatre exposicions pels voltants de Catalunya a acabar sortint gairebé un cop al mes a Itàlia, anar a mundials, etc. Una bogeria, i bastant cara.

Quants anys es necessiten per arribar a ser un bon handler?

—Sempre has d'estar aprenent d'altres, agafar de cadascú les coses bones que veus, estar preparat mentalment quan toca treballar o sortir al ring, però sobretot cada gos es un món, cada gos és diferent en estat anímic, en morfologia, en manies, i això fa que sempre hagis de millorar. 

Pots fer una master class dels millors handlers,  el que vulguis, però tu mateix has de fer-te la teva manera de treballar. De totes maneres estic pensant a anar unes vacances a Rússia a fer un bon stage, crec que allà hi ha els millors handlers del món, que són dones. 

Què tenim les dones per ser les millors handlers del món?

—No sabria dir-ho exactament, però el fet que més del 60% siguin dones diu molt, i en els resultats de les grans exposicions queda bastant ben reflectit.

En quina modalitat de competició participen els teus gossos?

—Bellesa i morfologia.

En què consisteix aquesta modalitat?

—Cada raça té un estàndard del gos ideal, el gos que s'acosti més a aquest estàndard en principi ha de ser el guanyador, pel fet de respectar la tipologia de la raça al màxim possible. S'avalua tant la morfologia com el moviment i en ocasions el caràcter innat del gos.

Per poder decidir quin és aquest gos, hi ha un jutge autoritzat per la federació del seu país i per l'FCI (Federació Internacional) per realitzar el judici. Es classifica els gossos per edat (cadells, joves, classe intermèdia, oberta, campions, veterans). Cada gos competeix dintre de la seva classe i sexe; els joves opten al punt per al campionat jove i els adults per al campionat adult i internacional. És una mica complicat explicar-ho tot, però al final sempre s’enfronten el millor mascle i la millor femella per decidir el millor de la raça. 

Qui guanya es classifica per a les finals de grup, on t'enfrontes amb els vencedors d'altres races que estan dintre del teu mateix grup. Si guanyes el grup, passes a la gran final, on et veus amb nou gossos més, que són els millors dels seus grups i es decideix el millor de tota l’exposició.

Han guanyat concursos? Nacionals, internacionals?

—Sí, uns quants. A casa tinc un campió adult d'Espanya, Portugal, Itàlia, Luxemburg i Internacional, 6è a la Mundial de París 2011 en classe joves, i 6è a la Mundial de Milà 2014 en classe joves. Ara estic treballant amb un que de moment és campió jove d'Espanya i Gibraltar, guanyador del Raduno dell’ Anno 2016 (que és com un Mundial). 

Quina és la teva experiència participant en aquests concursos?

—A veure, per sort la meva experiència es resumeix en més moments d’alegria que de decepció, i la decepció no és de cap manera sobre els gossos, però és ben cert que hi ha molt d’amiguisme i de política en aquest món de la cinofília. 

Jo puc entendre perdre contra un gos que sigui igual o millor que el meu, i en aquest cas, chapeau, però em cabrejo en veure decisions que fan que un gos que tindria una qualificació de molt bo i no d’excel·lent em guanyi perquè és d'un amic del jutge o d'altres barbaritats que s'acaben sabent.  

També es fan trampes? 

—Trampes és per dir-ho suau, és un món que mou molts diners, i on hi ha possibilitats de guanyar molts diners ja se sap. Per sort, no tots els jutges i jutgesses són iguals, ni tampoc els participants. A les exposicions no es guanyen diners, però sí prestigi del gos, que després es trasllada en diners quan tens cadells d'aquell gos o fas muntes arreu del món.

Quin campionat t'agradaria que guanyessin els teus gossos?

—Evidentment, qualsevol dintre d'aquest món el campionat que sempre desitja guanyar és una Mundial o Curfts, que és un dels xous més prestigiosos del món que es fa a Anglaterra.

Presentes tu els teus gossos en els campionats o utilitzes el servei d’un handling?

—Sempre he presentat els meus gossos, i no accepto treure gossos d'altres si han de competir contra els meus, seria il·lògic.

Dona molta feina ser handler? Quantes hores al dia hi dediques?

—Al principi sí, quan agafes per primera vegada un gos. Després, una vegada ja te l’has fet teu i el treballes una mica la cosa va rodada. Quant al temps, crec que no és bo treballar més de 10-15 minuts amb un gos, s'acaba avorrint, i el que es necessita és que ho trobi motivant. Així que potser treballo un parell de cops al dia fins que el gos ja sap el que ha de fer, després son automatismes i el gos ho fa per rutina. Abans d'una exposició treballes una mica més per recordar el treball al gos i reciclar-te tu mateix.

Com és una jornada normal d’entrenament?

—Pot anar des de fer perruqueria i tall d’ungles quant a l'estètica, fins a acabar treballant purament ring. El treball de ring s'inicia amb una posició estàtica on el gos s'ha de presentar, deixar-se tocar i examinar pel jutge, des de les dents fins a la cua, per acabar corrent dintre del ring per apreciar el moviment del gos, sol o amb la resta de participants alhora.

Si vull començar a ser handler, quin consell em dones?

—Paciència, començar treballant els teus gossos, fer algun curset de handling, provar tot tipus de gossos, dels teus amics i coneguts, saber els estàndards de les races que treballes i gaudir molt del que fas, que els gossos s'encomanen molt del teu estat anímic. Les victòries, les fites i el reconeixement ja arribaran després. 

Diumenge passat, el Sergio va anar al “Campionat de Talavera de la Reina” amb el seu gos Rot Horm Jy Dream Public Enemy, que va guanyar el campionat  en la categoria de raça “the best of breed”. Aquest és un dels punts necessaris per a guanyar el campionat d’Espanya. 
El Sergio amb el seu gos Enemy, guanyador en la categoria "raça" / Sergio López
El Sergio amb el seu gos Enemy, guanyador en la categoria "raça" / Sergio López
El Sergio amb un altre gos en el moment del judici / Sergio López
El Sergio amb un altre gos en el moment del judici / Sergio López

Compartir:

Informació relacionada

Seccions
Institucions
TMB
Conceptes
Anys

Canal TMB

Captura video

Club GENTMB

Club GenTMB